La situació de la dona al teatre, cinema i televisió, en xifres

Malena Ramajo.- Ahir, les actrius i moltes altres dones relacionades amb el sector es van adherir a la vaga feminista organitzada en el Dia Internacional de la Dona. “Nosaltres parem” van dir. I ho van fer. Es van suspendre funcions de teatre, assajos i rodatges de sèries.

Però, per què fan vaga les dones? En els darrers festivals de premis de cinema o televisió el feminisme ha estat un tema recurrent. Les actrius volen que la seva feina i les seves oportunitats s’equiparin amb la dels seus companys masculins, i per això demanen més papers i reconeixement.

Què diuen les dades?

Cinema

La Unió d’Actors i Actrius i la Fundació AISGE va publicar el passat novembre un estudi sobre la presència de les dones al cinema i la televisió als anys 2014-2016. Posa de relleu la desigualtat existent en el sector, ja que la mitjana dels personatges femenins gairebé no arriba al 38% de representació als llargmetratges espanyols. Els papers protagonistes són menors que els secundaris, amb un 34% i 40% respectivament.

També, la desigualtat augmenta a mesura que l’edat de les intèrprets és més avançada. Les actrius menors de 35 anys estan en una situació més igualitària amb el seus companys. A partir dels 45 anys la bretxa augmenta, ja que les dones protagonistes representen tan sols el 24% dels papers.

Dones al cinema espanyol infografia 1

CIMA, l’Associació de dones cineastes i Mitjans Audiovisuals, va fer també un estudi històric sobre els principals premis del cinema entregats a Espanya. Hi ha una diferència abismal entre els guardons entregats a homes i dones, i també, entre els rols desenvolupats per cada gènere. Els homes són reconeguts per diverses feines: actor, director, productor….. En canvi, el 82% de les dones reconegudes han estat actrius.

En l’edició d’aquest any dels Premis Goya, tot i el triomf de dues dones com a directores, l’equiparació de nominacions estava lluny. Del total de 113 candidats, hi havia 83 homes i 30 dones, el que representa un 27% de representació femenina.  Als Premis Gaudí, en canvi, aquest any la igualtat ha estat major, amb un 40% de dones nominades.

Premios cine

Televisió

En quant a les sèries, en comparació amb el cinema les diferències no són tan acusades i les dones protagonistes representen el 45% dels personatges. En el cas de les menors de 35 anys, fins i tot superen als homes amb un 54% dels personatges. La Unió d’Actors atribueix aquest fet a la recent incorporació de noves produccions liderades per dones. Tot i així, es manté la diferència per edats.

El Consell de l’Audiovusial de Catalunya també va fer un estudi sobre la diversitat a la televisió on s’incloïa un anàlisi sobre la presència de la dona a la ficció televisiva catalana. Per a les dades totals, la diferència entre gèneres no resulta molt gran. Ara bé, sí que augmenta en observar només personatges principals, on les dones tenen el 41% dels papers enfront d’un 58% dels homes. L’estudi analitza en més profunditat les activitats dels personatges. S’extreuen algunes diferències notables, com ara que és més freqüent veure a una dona fent tasques de la llar i a un home practicant esport.

Teatre

El blog Dona’m Escena, que va néixer just fa un any, és un espai creat per dones anònimes amb la voluntat d’apropar-se a les arts escèniques amb perspectiva de gènere. i poder donar més visibilitat a la dona. Des d’aquest punt de vista feminista, analitzen i revisen algunes de les obres de la cartellera catalana de forma crítica.

Un dels treballs realitzats pel grup l’any passat és un anàlisi estadístic sobre la presència de les dones  a la temporada dels teatres més importants, així com als Premis Butaca i altres festivals. Mostra que, al igual que succeeix en el món audiovisual, hi ha una gran presència masculina en els sectors de direcció, dramatúrgia i autoria. 

Seguint un dels models plantejats s’ha realitzat un anàlisi comparatiu de les persones que treballen a les obres de teatre que es troben en cartellera a Catalunya durant aquest mes.

Cartellera març 2018
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades oficials de 63 obres de teatre del març de 2018.

Per als resultats obtinguts, s’observa el mateix que es comentava abans. La secció més igualitària és la de repartiment, on hi ha la mateixa presència d’homes que de dones. Tot i així, en un estudi més profund caldria analitzar el nombre de papers principals i secundaris. La direcció i autoria o dramatúrgia de les obres està totalment dominada pels homes, que en tots tres casos superen el 60%. Sembla que la tasca directiva de les dones queda relegada a un segon pla, ja que elles són majoria com a “ajudants de direcció”. En quant a les feines més tècniques del teatre, com la il·luminació o el so, la preeminencia masculina és indiscutible. En canvi, en una secció més creativa com el vestuari gairebé només hi ha dones. Cal destacar també la gran quantitat de dones a l’apartat de producció.

Totes aquestes xifres mostren doncs, la situació de desigualtat a la qual s’enfronten les actrius a Catalunya i Espanya, i que tot i que en alguns aspectes sembla que hi ha una bona tendència, encara queda bastant per fer.

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s