Malena Ramajo.- Nur Aiza és l’autora i protagonista de l’obra “Auténtica”. Una història per reflexionar sobre la distància que de vegades hi ha entre qui som i qui realment voldríem (o volíem) ser. Ja es va fer de setembre a desembre de l’any passat al Teatre Porta4, i va arribar a ser l’obra més aplaudida al web de TeatreBarcelona. Ara, des del 8 de febrer està fent temporada al Versus Teatre de dijous a diumenge fins el 25 de març.
“Auténtica” ens mostra la història de Maricarmen, una dona que vol aconseguir ser una actriu d’èxit. La veiem en diferents moments de la seva vida, amb més ganes i força quan és jove, i més frustrada a mesura que passen els anys. “No és una autobiografia” puntualitza l’autora, “però al final parla de coses molt universals; com l’esforç, el fracàs, l’enveja, les contradiccions…”
L’obra s’inclou, junt amb tres peces més, dins del cicle Dones en escena, que es va engegar a principis de març amb la voluntat de fer protagonistes a les dones. En el cas d’Auténtica, hi ha un important rerefons feminista, tot i que no va ser buscat. Nur Aiza es va decidir a escriure i, per ser el primer cop, va triar un tema que conegués. “La idea no era fer una peça amb un missatge feminista, però com que sóc una dona, la meva vida està plena d’experiències amb les que jo puc donar un missatge així” – afirma l’actriu.
Aprofitant el caràcter de l’obra, el teatre ahir va organitzar – un dia després del 8 de març – un col·loqui per parlar de feminisme. L’actriu, acompanyada de l’Alexandra Rodríguez, una de les organitzadores de la vaga feminista van mantenir un diàleg obert amb el públic – integrat només per dones. Totes van compartir experiències i van aportar els seus punts de vista sobre diverses qüestions suscitades per l’obra, com ara la maternitat, la “feminitat”, i en general, les exigències de la societat envers la dona.
Nur Aiza, tant al col·loqui com a l’obra, posava de relleu la necessitat “de continuar amb els teus valors i seguir apostant per qui ets”, i també “identificar i desaprendre aquelles coses que exigeix la societat i que ens creen un conflicte.” En aquest sentit critica especialment la pressió que el món de la cultura posa sobre les actrius per ser “sexys, guapes, i haver de seduir constantment.” Quan, al final – afirma – “el que fas dia a dia és el que ets”.
