Victòria Pagès: “La globalització del fenomen de Merlí és impressionant”

Malena Ramajo.- L’actriu Victòria Pagès és molt coneguda per la seva particpació a diverses sèries de TV3. Els seus inicis a la televisió van ser fa 27 anys com a presentadora del Club Super 3, amb el personatge de la Nets. Des de llavors, l’hem pogut veure a El cor de la ciutat, Merlí, Ventdelplà, Nit i dia…  També ha participat en diverses obres de teatre, i ara per primer cop farà d’ajudant de direcció de Pau Roca, a la obra “Bull”, que just s’estrena avui. Parlem amb ella sobre això i moltes altres coses!

Com és fer d’ajudant de direcció?

És súper interessant. Jo a l’agost em vaig fer mal al peu, i per una actriu fer-se una lesió important com la meva, tela, perquè ho perds absolutament tot. Llavors, el Pau Roca, de la companyia Sixto Paz em va proposar si volia fer-li l’ajudantia de direcció de “Bull“, a la Sala Villarroel. Jo li vaig dir que encantada de la vida.

Creus que ara  quan facis d’actriu ho veuràs diferent?

Sí i després valoraré molt més el treball dels ajudants de direcció. A vegades els hi toca fer una feina que és ingrata: convocar, anar perseguint els actors, evitar que es distreguin, pescar el que fuma…. Fas una mica de policia, que és una cosa que a mi m’ha costat molt amb els companys. Però ho valoro molt, i  sobretot de la feinada que fan ajudant al director a decidir coses i a donar-li suport. I també a posar-te al servei del criteri d’un altre, que és una cosa molt important.

 Ens pots explicar una mica sobre Bull?

L’autor va anar a veure una cursa de braus i va quedar molt impactat de com la gent gaudia mirant com mataven una bèstia i el remetia a perquè l’ésser humà gaudeix quan veu aquestes coses. Abans era el circ romà, cremaven bruixes…

El bullying no deixa de ser com la gent se’n riu d’un altre, es burlen, el “machaquen”… Això ho trasllada a una oficina, fins on estàs disposat arribar per conservar un lloc de treball. Però sense concessions. És una comèdia perquè fa riure però es dura. És d’una crueltat molt gran, però de vegades la crueltat els que la observen riuen, llavors és una contradicció perquè rius d’una situació que penses: perquè estic rient? I es per fer aquesta reflexió.

cartellbullvillarroel
L’obra Bull, dirigida per Pau Roca tracta sobre el fenomen del bullying / Font: La Villarroel
Com vas viure el 8 de març?

Vam fer una vaga semi, perquè just era la prèvia de “Bull” i ja hi havia entrades venudes. Vam aturar la funció, i vam fer un manifest i les dones de la companyia -excepte l’actriu protagonista- vam fer d’observadores.

En alguna ocasió t’havies mostrat pessimista amb la lluita feminista, com ho veus després del dia de la vaga?

Em vaig emportar una alegria molt gran. Jo vaig començar a ser pessimista en la cosa de la lluita feminista en el moment en que vaig tenir criatures i vaig veure que la lluita domèstica era molt més dura que la laboral. La laboral ho és i molt, però crec que és lògic que acabarà sent. Però crec que ens falta un gran convenciment femení intern de creure’ns-ho, sobretot a la vida personal, que per mi és la que falla. Jo tinc un fill i una filla, i els he intentat educar igual. Quan són petits no passa res, però llavors arriba l’adolescència. A mi em passa que pateixo mil vegades més per ella que per ell. Faig un gran esforç  per tractar-la igual, perquè pugui sortir per la nit, que pugui tornar sola… però contra això és molt complicat lluitar, perquè et tornes proteccionista i els acabes tractant diferent.

I a nivell laboral?

A la laboral no. I sobretot en exigir els mateixos sous i tot això, que jo crec que s’arribarà. Per exemple en teatre, en rols iguals i trajectòria més o menys similar, ja no es tracta de negociar el caixet, es tracta de que no puc cobrar ni un euro menys que el meu company.

I això passa?

Oi tant! Sempre gairebé.

I què fas?

Barallar-te, barallar-te molt. El que et diuen, que és cert, és que com que hi ha més feina pels actors i menys per les actrius, ells estan més sol·licitats que elles. Llavors, quan fas repartiment, si tu busques de 40 a 50 anys, no hi ha tants que puguin fer de protagonistes. En canvi, la noia, si no ho fa una ho farà l’altra; perquè hi ha moltes actrius bones, més que nois segurament. Llavors no és un problema de sou, és un problema d’oferta-demanda. Al final, estàs al servei de la dignitat de la persona que t’està contractant. Saben que es poden aprofitar de la llei del mercat, que et poden oferir un sou més baix perquè tu segurament diràs que sí, perquè no hi ha tanta feina.

A més, generalment negocies amb productores dones. La realitat és així de dura.

Perquè creus que hi ha poques directores?

És un llastre, venim d’un passat molt fosc a aquest nivell i tenim incrustat un masclisme i una manca d’autoestima femenina molt gran.

De directores hi ha poques, i les que hi ha són les lluitadores. La qüestió és que s’ha de contractar directores, ho facin bé o ho facin malament, perquè és que és quan treballes que n’aprens. És molt difícil, perquè estan lluitant contra gent que tenen 30 muntatges a l’esquena. A directors homes que van començar fa 10 o 15 anys els han donat moltes oportunitats, però sembla que per ser directora dona hagis de clavar-la, perquè sinó no et donaran una segona oportunitat. Ells no, tenen moltes oportunitats, de fer-ho bé, de fer-ho malament, regular… A una carrera no toques l’excel·lència cada vegada que treballes, vas fent camí.

 Com has viscut tota la repercussió que ha tingut Merlí?

És bastant bestial la veritat. Ha sigut una sèrie que tingut mol èxit, i ha passat una cosa que fins ara no passava, que és Netflix i les plataformes. Tu abans podies fer una feina i tenir més èxit o no però al cap d’un temps s’oblidava. Ara estàs rebent “inputs” constantantment, d’Argentina, de Mèxic… És la globalització a aquest nivell que impressiona.

A la sèrie Merlí, Victòria Pagès interpretava l'Aurèlia Bonet, la mare del Joan Capdevila
A la sèrie Merlí, Victòria Pagès interpretava l’Aurèlia Bonet, la mare del Joan Capdevila
Podries agrair-li al personatge de la Nets del Super 3 la teva trajectòria posterior?

I tant! Però amb tot. Hi ha gent que tenen carreres, que tens una oportunitat que de sobte et fa pujar. És gent que té molta sort, però clar, els hi passa a deu. La majoria de les coses és de formiga i d’anar fent. Aleshores, tot suma i tot compta. Jo ho veig així, a mi absolutament tot les coses de les que estic més contenta i de les que menys, m’ha servit per avançar, per aprendre i per tenir més feina.

 Què és el que més t’agrada?

El teatre, quan va bé m’encanta però quan va malament és un “harakiri”, pateixes moltíssim. Una sèrie que no tingui fortuna ja l’has fet, no ho pateixes a la pròpia pell. El doblatge m’ha servit per aprendre moltes coses. He vist milers i milions d’actrius i pel·lícules,  si tens la sort de fer bones pel·lícules i doblar bons actors veus on respiren on no respiren…aprens molt.

Ets de mirar les pel·lícules en versió original o doblada?

Sempre es centra el debat del doblatge en l’idioma. Per mi és absurd totalment. La gent jove que sap anglès perfecte, pots triar la versió original. Jo les veig gairebé totes en versió original. Ara, la meva mare que és gran, ni pot ni vol. L’oferta han de ser les dues, qui vulgui l’original que la vegi i qui prefereixi la doblada també. No veig que hagi de ser contradictòria una cosa amb l’altre.

Ara, també crec que la gent s’enganya perquè els grans defensors de la versió original diuen: “no, és que així aprendràs anglès.” És mentida. Nosaltres portem milions d’hores, i si no estudies anglès no n’aprens. Et serveix quan ja has estudiat, quan tens una base sòlida, sinó no. Ja t’ho dic jo. Sinó, jo sabria japonès, alemany… milions d’idiomes.

Hi ha algun personatge que no hagis fet i que voldries fer?

Jo soc bastant pragmàtica, amb lo qual els que no he fet i no puc fer per edat, no m’importen.  Ara, sí que hi ha muntatges i personatges que he fet i els hi tinc molt carinyo. Però en general jo no soc patidora, no soc gens envejosa, aquesta ambició no la tinc. Per mi la vida és tot.

Entrevista completa:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s