Georgina de Yebra: “Si fos més agressiva treballaria més, però a canvi visc més tranquil·la”

Malena Ramajo.- Georgina de Yebra és una actriu amb una àmplia formació que destaca per la seva trajectòria dins el teatre clàssic. El 2008 va entrar a formar part de La Compañía Nacional del Teatro Clásico de Madrid, on va actuar durant tres temporades. L’any passat, després d’una aturada hi va retornar per realitzar dues obres més: La dama boba i Los empeños de una casa, dos muntatges amb els que farà gira aquest estiu i que repetirà a Madrid a finals d’any. L’actriu també té una altra faceta com a narradora fruit del seu interès per la literatura, i sota el pseudònim de Gisela Llimona es dedica a la narració de contes infantils a diferents països com a foment de la lectura.

Parlem amb Georgina de Yebra sobre la seva experiència com a actriu i narradora i sobre quins són els seus projectes de futur.

Georgina de Yebra i Pintó és una actriu catalana, ha actuat a La dama boba i Los empeños de una casa a la Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Georgina de Yebra va començar a formar-se com a actriu als 13 anys. / Thais Buforn

Tens una formació molt completa, l’esforç és el més important per a tu?

Soc molt activa, i si no em surt feina me la creo jo, però m’agrada formar-me i aprendre coses noves. Per a mi, per exemple, és important viatjar perquè és una manera de créixer, no només a nivell professional sinó com a persona. Al final la meva feina és vida, i per això m’interessa viatjar i viure a altres llocs.

Creus que la professió és molt competitiva?

I com vius aquest aspecte de la professió?

Jo tinc un conflicte amb la professió. No m’agrada gens l’ambient del món teatral, perquè és molt competitiu i entren en joc moltes coses que a mi no m’agraden. Llavors m’és complicat, perquè no estic disposada a fer depèn de quines coses, com fer la pilota. No tinc aquest caràcter i em costa molt. Jo crec que si fos més agressiva treballaria més, però com no soc així, visc més tranquil·la.

Quines altres dificultats t’has trobat?

Com a dona, que hi ha molts menys personatges femenins i que a mesura que et fas gran és cada vegada més complicat. També, a vegades et sents assetjada o discriminada o se m’han dit coses… Per exemple, quan em vaig quedar embarassada van renovar a tothom menys a mi, quan no suposava cap problema per al personatge.

Abans d’estudiar a l’Institut del Teatre vas fer el curs d’actor a l’Escola El Timbal, quines diferències hi ha entre les dues formacions?

Bé, són escoles diferents, tant a nivell econòmic com en el nombre d’hores i anys. A l’Institut pots aprofundir molt més en el temari, però els professors depenen de la mateixa persona, no tant de l’escola.  Però entrar a l’Institut del Teatre per a mi va ser com un somni, perquè jo des de molt joveneta tenia clar que volia ser actriu, i entrar a l’Institut era un objectiu, volia entrar sí o sí.

Actuar a La Casa de Bernarda Alba just acabar la carrera et va condicionar per a dedicar-te al teatre clàssic?

No, el teatre de text i clàssic m’agrada des de sempre.

Per què?

Perquè els clàssics són clàssics perquè són textos bons i és innegable que un Lorca o un Antígona és bo. I tracten temes que són d’actualitat i que “toquen”.

 Com va ser l’experiència a la Biennal de Venècia?

Va ser molt guai, perquè només estàs allà per fer el curs i en un espai impagable, el professor també era meravellós, el Claudio Tolcachir. Era intensiu tot el dia, perquè després de les hores de classe potser anàvem a una conferència i després a veure una obra de teatre… eren 24 hores de teatre. Va ser una gran experiència.

Què ha suposat tornar a l’Institut del Teatre com a professora?

M’ha agradat molt, perquè al donar classes, primer, te n’adones de tot el que saps, i és molt divertit. També reaprens, perquè veure els joves et reanima, penses… “jo era així”. És molt curiós estar donant classes al lloc on tu volies estudiar.

Tens formació musical, t’has plantejat fer teatre musical?

No, no m’agrada ni veure’l ni fer-lo. Tot i això, estic contenta perquè a la ultima obra que he fet, a “Los empeños de una casa” cantava sola, que és una cosa que no havia fet mai ja que sempre havia cantat coralment, i també he pogut tocar la flauta.

En quant a la teva faceta com a narradora, ho consideres com una forma més de fer d’actriu?

No, de fet em canvio el nom perquè intento separar molt el que és la part actoral de la de narració oral perquè sinó faria espectacles teatrals sobre un conte, i no és això. No llegeixo un llibre asseguda a una cadira i evidentment utilitzo recursos actorals, però tampoc no faig personatges ni res.

Per què el pseudònim de Gisela Llimona?

Perquè m’agrada el nom de Gisela, i després hi ha una il·lustradora que és diu Llimona i també m’agrada. A més, trobo que Llimona té alguna cosa de nen però alhora és un cognom real.

Gisela Llimona és un pseudònim sota el que treballa de narradora arreu del món.
Com a Gisela Llimona ha viatjat a diferents països com Guatemala, Bolívia, Perú, Laos o Xile per narrar les seves històries. / Thais Buforn

Adaptes el repertori de contes segons el lloc on els facis?

Els contes universals. Només canviaré la forma en que dic paraules concretes que potser no es diuen igual a tot arreu, però les històries en si no les adapto.

Crees tu els contes?

No, són normalment àlbums il·lustrats, és a dir que explico el conte i el tinc com a objecte. Però sí que faig un ritual inicial i final que és inventat per mi. Aquest ritual serveix per crear l’atmosfera prèvia per explicar el conte. En realitat s’assembla al teatre, perquè com a espectador entres a un espai diferent, et fan apagar els mòbils… i tot això ja és una mena de ritual. Quan s’acaba els aplaudiments són un ritual de trencament. Llavors, el mateix que es fa al teatre ho faig per als contes però adaptat, i entre conte i conte a més faig delícies literàries, que poden ser poesia, cançons…

Aconsegueixes combinar la feina de narradora i d’actriu?

Ho combino com puc, vaig agafant les feines que em surten. Ara tinc el projecte de muntar una escola de conta-contes a Barcelona amb una persona que vaig conèixer en un viatge a Xile, i llavors hauré d’intentar parar una mica el teatre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s